La història del Quartet Gerhard és una història d’amistat. De quatre persones molt diferents que quan pugen a l’escenari es converteixen en una sola.
Reconeixen que als inicis tocaven sense gaires expectatives, però molt aviat van adonar-se que com a grup tenien molta química i compartien un únic objectiu: dedicar la seva vida a la música i sentir-se realitzats tant individualment com conjuntament.
Es coneixen des dels tretze anys i no li tenen por al fracàs. El secret potser recau en les diferents personalitats dels integrants, ja que segons ells, això els enriqueix i els manté vius.
Confessen que transmeten millor quan toquen, que quan parlen, i que l’art els identifica fent-los sentir part d’un tot, d’una experiència vital que es viu quan s’està enmig d’un concert i públic i escenari s’uneixen. La Judit, en Lluís, en Miquel i en Jesús són quatre veus organitzades, que tot i parlar i tocar, tots a la vegada, s’entenen a la perfecció. La suma dels quatre fa una crossa i cadascú té un rol assignat que descriuen com “l’Aleph”, aquest concepte de Borges de trobar una paraula que les uneixi a totes.
Tot i que els queden molts somnis per complir, el principal ja l’han aconseguit: tenir un ideal de so i superar-lo. Ara lluiten per mantenir-lo tota la vida. El nom del quartet, Gerhard, no és casualitat. La seva música va captivar-los des del primer moment, i la seva personalitat, que trencava límits, els fa sentir identificats. Robert Gerhard va néixer a Valls, com tres dels integrants del quartet. Consolidat com un dels compositors catalans amb més renom internacional, del s. XX, va donar a conèixer la ciutat de Barcelona a persones com Webern, Alban Berg, o Schoenberg. Inconformista per naturalesa, va lluitar fins als últims dies dins del moviment avantguardista de l’època, per la idea de la música i per crear un entorn cultural adient. Va morir exiliat a Cambridge l’any 1970 i des d’aleshores han estat molts els que han seguit les seves passe;
A més, entre riures, es diu que el nom de Gerhard és denominació d’origen, com els calçots. Tot i que res se’ls resisteix, hi ha una peça que van trigar deu anys a tocar perquè no s’hi veien preparats. Es tracta de l’últim quartet de Schubert, una peça que els requeria convertir-se, tal com esmenten, en superhomes, a causa de la seva complexitat. I si parlem d’inspiració defineixen les muses com una manera de verbalitzar energies, un estat de consciència en la qual deixes de ser tu per ser part d’una cosa superior.
Troben la inspiració als discursos de Martin Luther King, al soroll del raspall de dents o en partitures de fa més de dos-cents anys, les quals defineixen com petits ecos del passat. Envegen la cultura musical de fa tres-cents anys, quan Haydn, Beethoven i Schubert vivien a la mateixa ciutat i s’inspiraven entre ells, s’admiraven i escrivien peces junts.
Estan en constant evolució i els dies de concert segueixen una mena de ritual: no assajar, dinar junts, dormir bé i guardar les sinergies pel moment de l’actuació. Entre les diferents mencions i premis obtinguts cal destacar la primera matrícula d’honor en Màster de Música de Cambra de tota la història de la Hochschula, obtinguda a Hannover, la beca de l’Escola Superior Reina Sofía pel programa de l’Institut de Cambra amb Günter Pichler al 2019.
En l’àmbit discogràfic cal destacar el seu àlbum Portrait (Seed Music 2016), premi de la crítica al millor CD 2016, i un llançament amb obres de Kurtag, Berg i Schumann sota la prestigiosa discogràfica Harmonia Mundi International.
Confessen que la música els manté joves i que el quartet es dissoldrà el dia que hagin tocat tots els quartets del món, i que això és impossible.
Aviat podrem gaudir en format audiovisual del Quartet Gerhard gràcies a un film de Xavier Bosch on es fa paral·lelisme amb la vida de Robert Gerhard.
