L’ofici de la cistelleria és considerat com un dels més antics de la humanitat. Aquest fet, però, no impedeix que es pugui adaptar als temps actuals. Una bona representant d’aquesta renovació és l’Anna Sínia, qui s’ha convertit en cistellera i ha après a teixir el seu dia a dia d’una altra manera. Actualment, té el seu taller a Vilaverd, a la Conca de Barberà.
Text: Anna Fortuny · Foto: Fran Molina
ARTICLE FINALISTA AL PREMI DE PERIODISME MAÑÉ I FLAQUER DE TORREDEMBARRA · 2023
La relació d’Anna Sínia amb el món de les fibres vegetals va sorgir fa prop de disset anys. Després de dedicar-se a feines relacionades amb el camp i l’ecologia —veremadora, jornalera i pagesa ecològica— la possibilitat d’aprendre a fer cistells li va arribar per casualitat. Quan tenia vint-i-dos anys vivia als afores de Vimbodí, a la Sínia de Cal Pep Nen, en una caseta de pedra. Un dia, quan tornava de la verema, es va trobar a la porta una panera de vímet amb una nota, en què només hi constava escrita una adreça. Així doncs, va decidir seguir l’adreça i allà hi va conèixer l’Isidru Grau, de vuitanta-nou anys. Es tractava de l’últim sargaire viu de Vimbodí. L’Isidru li va demanar els vímets que ella tenia als seus terrenys. I amb un rampell de curiositat i de descobrir nous mons, l’Anna li va respondre “jo et dono els vímets si tu m’ensenyes a fer cistells”. Encara que sembli una història de conte, així és com va començar tot. A partir d’aquell moment, la futura cistellera va centrar-se a aprendre l’art de les fibres vegetals dedicant-hi moltes tardes. “L’Isidru es va convertir en el meu millor amic durant aquells anys”, recorda l’Anna amb certa nostàlgia. De fet, l’Isidru era sargaire i això vol dir que s’ocupava de vestir les garrafes amb les fibres vegetals. En aquest sentit, destaca que “ell no era un gran cisteller, però sí que va saber transmetre’m l’amor per l’ofici”. Des d’aleshores que l’interès per la cistelleria va anar creixent, i ara s’ha convertit en la seva manera de viure i de guanyar-se la vida.
D’aquella amistat amb l’Isidru en subratlla dues reflexions. Un dia, ell li va agafar les mans i li va dir: “aquestes mans per fer cistells t’aniran bé, ja que no són de princesa”. Una evidència que ràpidament va poder constatar en veure-les plenes de durícies. I en un pla més profund, també li etzibà: “la cistelleria és com la vida, vas teixint vincles i de vegades t’equivoques, però no hi ha res que no tingui solució, menys la mort”. Amb el temps l’artesana ha pogut comprovar que és així i no s’amaga de reconèixer que “als inicis em sentia com un bitxo raro, però ara me n’alegro de sentir-me així”.
Un ofici en recuperació
Llançar-se de ple en aprendre un ofici mil·lenari no ha estat feina fàcil. La cistellera reconeix que la seva tossuderia ha sigut essencial per tirar endavant. “Al principi sentia gent propera o de l’entorn que deia que no em guanyaria la vida”, explica. Fins i tot, en alguna ocasió s’havia topat amb gent gran que en descobrir a què es dedicava li responien: “ai, nena, s’ha de fer el que faci falta”. Després d’anys de treball i esforç, ha aconseguit crear, mantenir i tirar endavant un projecte que es caracteritza per “tancar el cicle”. Això vol dir que cultiva bona part dels materials que s’utilitzaran per elaborar les peces de cistelleria de manera ecològica, i una altra part la recol·lecta al bosc.
I un reflex de tot plegat és el seu taller. L’espai de creació està envoltat de peces fetes de materials i colors diferents. Així mateix, part del vímet que farà servir reposa entre les parets del seu petit taller. Les eines bàsiques i indispensables per teixir i elaborar peces de vímet són el punxó i la tisora de podar. A la vegada, se serveix d’un xapador de ferro per obrir en quatre trossos les canyes, d’un esberlador de vímet i del podall, una petita falç. Un dels estris més sorprenents, però, és una banya de cabirol. Un conjunt que li permet treballar el vímet, la sarga, l’avellaner, l’espart i l’esbarzer. Tot i la complexitat que suposa integrar i aplicar l’ofici de teixir amb fibres vegetals, l’Anna Sínia es mostra convençuda que la cistelleria havia estat en un punt molt crític, però que avui en dia ja s’està recuperant. “D’ençà de la pandèmia, hi ha una part de la població que ha començat a valorar més el seu temps, la seva vida i la del planeta, i veuen que la cistelleria pot ser una alternativa als plàstics”, reivindica l’artesana.
Si li preguntem pel futur del seu projecte, encara queda molt temps per saber si els seus dos fills, de set i onze anys, s’hi acabaran dedicant algun dia. “Ells són molt de matemàtiques, però ja estic contenta sabent que l’opció sempre la tindran”, manifesta. De fet, el projecte de cistelleria s’ha convertit en un projecte familiar. “El meu company és qui s’ocupa de controlar els cultius de vímet i de gestionar la pàgina web, mentre que jo m’encarrego de crear les peces i de fer les formacions”, detalla.
Adaptar la cistelleria tradicional
Un altre dels punts forts del projecte d’Anna Sínia ha estat la seva capacitat per adaptar-se als nous temps. “Abans es feien garrafes, ja que la gent vivia amb famílies força grans”, recorda. Per aquest motiu, ara que això ha canviat elabora ampolles individuals vestides de vímet. Un exemple de la necessitat de vetllar per tal que la cistelleria continuï sent popular i sigui d’utilitat per a les persones.
Una reflexió que també es pot veure en els preus de les seves peces. “Si et sembla car pagar seixanta euros per un cistell, posa consciència en els anys que et durarà”, remarca. De fet, bona part dels cursos que imparteix no només busquen ensenyar a elaborar una peça, sinó a valorar l’esforç que hi ha darrere de la cistelleria. “Quan passes set hores fent un cistell, t’adones que no és car”, afegeix. Així mateix, no només se centra a elaborar cistells, sinó que s’ha reinventat i fa bosses de mà, motxilles i gerres.
Cistelleria terapèutica
En els darrers anys, l’Anna Sínia ha apostat per oferir cursos, formacions i participar en diverses mostres d’oficis. D’una banda, ha fet pedagogia per portar la cistelleria arreu de Catalunya i fer valdre la importància d’una professió present a tot el món. D’altra banda, també l’ha aplicat en el camp de la salut mental. Fa més d’un any i mig que ofereix tallers terapèutics. “La majoria de participants tenien problemes d’autoestima i se sentien molt sols, i ara s’han adonat que formen part d’un grup”, explica. A més a més, en el dia a dia del curs, treballen la frustració, ja que la cistelleria no és una feina fàcil i tenen el repte de valorar-se i opinar sobre la seva obra. Una experiència que l’Anna Sínia viu amb molta alegria i que espera continuar aplicant.
Amb tot, la cistellera fa una crida a desenganxar-nos de les pantalles i els mòbils durant una estona i a ser capaços de crear un objecte útil o decoratiu amb les nostres pròpies mans. Una proposta que considera que cada vegada serà més necessària per a no perdre’s en una societat marcada pel capitalisme. Per cert, per si ho havíeu pensat, Sínia no és el veritable cognom de la cistellera. Li ve de quan vivia a la Sínia de Cal Pep Nen. No obstant això, si ella no ha volgut revelar-lo, tampoc ho farem nosaltres. No dubteu a trepitjar la Conca de Barberà per endinsar-vos en el que probablement va ser l’ofici dels vostres avantpassats, i podeu aprofitar per preguntar-l’hi.
