La regió de Tarragona resplendeix amb brillantor inspiradora que ha deixat una marca indeleble en la història de l’art i la creativitat. Des de les creacions arquitectòniques visionàries d’Antoni Gaudí fins als impactants brodats artístics de Joan Miró, passant per les composicions innovadores de Pau Casals i la genialitat versàtil de Pablo Picasso, aquesta zona ha estat testimoni i llar d’alguns dels talents més destacats de la humanitat.
Ens desplacem fins a Horta de Sant Joan, a Terra Alta, per explorar el terreny que va inspirar el geni del pintor. Quan tenia 16 anys, Pablo Picasso va arribar a Horta de Sant Joan a l’estiu de 1898 per passar una temporada amb el seu amic Manuel Pallarès, que l’havia convidat a la seva casa al camp. Aquest encontre casual va marcar l’inici d’una relació duradora entre Picasso i Horta.
Les impressionants vistes de les muntanyes, els camps cultivats i els oliverars van captivar immediatament Picasso. La llum canviant i els colors vibrants de la natura es reflectirien més tard a la seva obra d’una manera inesperada i fascinant.
Picasso es va enamorar del paisatge, la cultura local, les tradicions i la gent d’Horta de Sant Joan. Les seves pintures reflecteixen les escenes de la vida rural, les festes populars i les converses amb els habitants del poble.
Lluny de l’enrenou de la ciutat, va trobar la llibertat per experimentar i expressar-se de manera més autèntica, explorant noves tècniques i estils. Aquesta etapa de la seva carrera va establir les bases per al seu posterior desenvolupament com un dels artistes més influents del segle XX.
El poble va ser un lloc on Picasso va trobar inspiració, llibertat creativa i un sentit de connexió amb la natura i la cultura local. Horta de Sant Joan ret homenatge al seu il·lustre visitant amb diverses iniciatives culturals i turístiques, com el Centre Picasso d’Horta, un espai d’interpretació dedicat al seu pas per la localitat.
De camí de tornada d’Horta de Sant Joan, fem una parada a Mont-roig del Camp per endinsar-nos en els paisatges pintorescos que van inspirar el conegut artista surrealista català, Joan Miró.
Un dels elements més remarcables de la relació de Miró amb Mont-roig del Camp va ser la seva propietat rural, coneguda com a Mas Miró, que va adquirir el 1911 i que es va convertir en el seu refugi d’estiu durant dècades. Allà, l’artista va trobar un espai de llibertat i experimentació on podia explorar noves tècniques i materials i donar curs a la seva imaginació sense restriccions.
Miró va transformar les seves sensacions en una sèrie d’obres mestres que captaven l’essència mateixa de la terra i el mar, inspirades a Mont-roig del Camp i que reflecteixen una fusió única de realitat i fantasia, on els elements quotidians es convertien en símbols d’un univers poètic i enigmàtic.
Les seves pintures, escultures i dibuixos evocaven un sentit de misteri i sorpresa, convidant l’espectador a submergir-se en un món de somnis i exploració.
A Mont-roig del Camp trobem el centre d’interpretació Mas Miró dedicat a l’artista, així com nombroses rutes turístiques que recorren els paisatges immortalitzats a les seves obres.
Deixem Mont-roig del Camp i ens desplacem a la ciutat d’Antoni Gaudí, a Reus.
Antoni Gaudí i Cornet, descendents d’en Francesc Gaudí, natural de Riudoms, va aprendre l’ofici a Reus, on es va casar amb Antònia Cornet, filla d’un altre calderer.
L’arquitecte va néixer al número quatre del carrer de Sant Vicenç de Reus el 25 de juny de 1852, i hi va viure durant la seva infància i joventut amb els seus pares. La casa era propietat de la família materna i a la planta baixa hi havia el taller de caldereria del seu avi matern. Com ell mateix manifestava: “sóc fill, nét i renét de calderers”. Gaudí sempre va reivindicar aquest ofici familiar com l’origen de la seva visió personal i comprensió de l’espai en tres dimensions. La casa va continuar en mans de la família fins l’any 1878. En l’actualitat és una propietat privada i no es pot visitar.
Quan ja era un arquitecte reconegut, Gaudí mateix va explicar que tenia la capacitat de veure l’espai i entendre’l, ja que era “fill, nét i besnét de calderers”, i va destacar que la bona disposició per a la visió plàstica era pròpia dels naturals del Camp de Tarragona.
Un territori –el seu, el nostre– que es caracteritza per la lluminositat de l’atmosfera, la diversitat del paisatge i la presència del mar Mediterrani (un mar que Gaudí considerava “el bressol de l’Art”). Els elements locals, autòctons de la naturalesa i els dons personals, íntims, transmesos per via generacional, van ser assumits i sintetitzats per utilitzar-los de manera indissociable en la seva obra creativa adulta. Les seves reflexions escrites sobre la casa paterna, “la petita nació de la família”, ens mostren la importància que tenia per a Gaudí el nucli familiar com a element primordial de la seva concepció “nacional” de la societat humana.
A Reus, Gaudí ha deixat la seva ampremta a l’Església Prioral de Sant Pere, Santuari de Misericòrdia, entre d’altres.
Per concloure, permetem que els sons del violoncel d’un dels músics més influents del segle XX, Pau Casals, ens acaronin.
Fill d’un modest organista i professor de música de parròquia, Pau Casals va veure la llum el 29 de desembre de 1876 al Vendrell, a Tarragona. Des de molt jove, el futur compositor i violoncel·lista mostrava un talent innegable per a la música, però no va ser fins als onze anys que va experimentar per primera vegada la melodia dolça d’un violoncel, un instrument del qual es va enamorar per sempre.
Conscient del potencial musical del jove Pau, la seva mare va prendre la decisió de traslladar-se a Barcelona perquè el nen pogués estudiar a l’Escola Municipal de Música sota la tutela d’un dels fundadors de l’Orfeó Català, Josep García Robles. Durant el seu temps allà, el músic Josep Rodoreda, conegut per ser l’autor del famós cant del Virolai, va esdevenir el seu professor de composició, deixant una influència decisiva en el futur desenvolupament musical de Casals.
Amb una tècnica pròpia que va revolucionar la manera de tocar el violoncel, Pau Casals va guanyar un enorme carisma i una popularitat creixent. Va arribar fins i tot a ser nominat per al Premi Nobel de la Pau i va interpretar la seva música davant de figures de renom internacional com John Fitzgerald Kennedy.
La Casa Museu dedicada a Pau Casals, situada a la seva residència d’estiueig a Sant Salvador, al Vendrell, ens revela els detalls de la vida i la trajectòria del músic com a home, músic i defensor de la pau. Amb una museografia moderna que conserva la integritat de les estances originals de la casa, el centre ofereix una experiència immersiva que permet als visitants connectar emocionalment amb la vida i els pensaments del músic, des dels seus inicis fins a la seva maduresa com a defensor de la pau.
