Entre la serra del Montsià i el mar Mediterrani, al sud de Catalunya es troba Alcanar. Un menut poble agrícola i pesquer que des del 1993 conviu amb Ivan Forcadell. Fill de la Rosa la Xana, molt pagès i una mica bèstia, Ivan ens convida una estona a veure com és el seu món.
Text i foto: Carla Esteller
La primera pregunta que li plantegem a Ivan és qui és Ivan Forcadell, i ell, mentre anem cap al seu nou prat, afirma mentre somriu: “Ivan és lo xiquet de la Rosa la Xana, pagesot i bèstia. Que a estones passa del món, fica pilot automàtic i llavors els meus amics van en ‘busca i captura’ perquè els contesti, perquè passo de tots. Així és Ivan Forcadell”. Durant el trajecte, Forcadell ens assegura que el que més li agrada de l’art, entre altres coses, és que no té límits, però tot i ser la seva essència explica que “quan decideixes ser artista, decideixes prendre molts de riscos i moltes dificultats, perquè l’art és de les poques professions que no té uns límits marcats, que no està pautat per un estàndard. Això li dona moltes oportunitats i també li dona molta crueltat”.
La malaltia que el va salvar
Quan coneixes a Ivan la primera pregunta que et ve al cap és que com és possible que un jove com ell, de família pagesa, hagi decidit optar per l’art i no per l’agricultura. Mentre fem quatre encàrrecs pel poble, ens explica com va començar tot: “És cert que jo sempre havia sigut una mica friqui i sempre m’havia agradat fer coses variades. Arran de la malaltia del Crohn tenia més temps, i en aquell moment el món se’t para, i sí que et remarquen que allí tens un temps, així que jo vaig decidir invertir-lo en el que realment m’agradava: l’art”. Per a Ivan no és una pena patir la malaltia, assegura que “pot ser una pena depenent de la lectura que tu agafis. No deixa de ser una oportunitat. Vaig veure-ho com un escenari que pintava bastant rocambolesc, on podia escollir entre bastantes opcions i jo vaig decidir explorar el món artístic”.
Després del primer brot i de fer el batxillerat científic, Ivan va marxar a la gran ciutat, Barcelona, per a estudiar Disseny. Explica que va decidir no especialitzar-se en res en concret i provar una mica de tot “per a entrenar al paladar, per a saber què funcionava amb mi i què no”.
Passejant per botigues de productes de segona mà, Forcadell ens sorprèn quan diu que “si fos llest seria arquitecte i si fos molt llest, seria metge”, perquè per a l’artista “la medicina també és un gran art”.
La iaia Remedios
Ivan és un jove que no li agradaria deixar mai el poble, li encantaria recórrer el món i conquerir el cor de l’Àfrica amb el seu art, però sabent que sempre tornarà a Alcanar. Això és degut al fet que la seva inspiració resideix en “lo rural”, la tradició, “lo poble” i el mar, però sobretot en els seus, els amics i la família. Envoltat per una família de cinc dones, Ivan defineix el concepte del femení: “és lo tot, per a mi les dones són intel·ligència i supervivència”. Explica que ell sent “una dona de camp”, perquè s’ha criat envoltat de totes elles. La figura que més inspira a l’artista és la iaia Remedios, la qual representa la figura de la dona. És la matriarca de la casa, “ella apareix en totes les meves exposicions”.
El caos d’Ivan
Havent provat de treballar en tres estudis diferents, l’artista torna a casa, exactament al seu magatzem, sempre que necessita comoditat. Les hores dintre del seu “temple” passen sense adonar-se’n. L’estudi de l’artista és allí on tot comença i també on tot acaba. Per als que no n’entenem, l’estudi pot arribar a ser un caos; per a ell, un lloc on ser, estar i crear. Quan passa a l’acció, Forcadell busca “crear nous escenaris perquè la gent pugui reflexionar versus l’essència de per aquí”. El seu art és sincer i camaleònic, com ell, que comentava que “canvia en funció de com em sento anímicament”. I què hi ha més sincer que dir això?
L’art que perdura per sempre
El seu art és característic per la gran quantitat de colors que utilitza i també per la frescor que transmet. A la pregunta de si té alguna peça preferida, tot seriós contesta: “Sí! Aquella que encara està per fer”. I és que aquesta resposta és la que defineix Ivan a la perfecció. Ell sempre està en mil coses alhora, mentre treballa en una peça pel cap li ronden altres idees i projectes que durà a terme. Un clar exemple és l’actual. Recentment, Ivan va inaugurar “La coentor”, una exposició que mostra el món d’Ivan, un món carregat de pintures gegants i també de petites, dibuixos i brodats que barregen tot allò que l’inspira, el mar, la terra i la família.
Després de donar a llum a “La coentor”, l’artista va marxar uns dies a mostrar el seu art a Los Angeles (Estats Units). “New Paintings, New Drawings, New Ceramics” va estar exposada a Lorin Gallery fins al passat 30 de juliol.
I és que Ivan no té límits, la seva ambició combinada amb el seu treball el fan qui és ell ara. Mentre parlem sobre si té algun projecte de futur pensat ens anuncia que . Això és un bon senyal; el seu art només acaba d’arribar a les nostres mans, li queda un llarg camí per a recórrer. Tal com ell afirmava: “faré tot el possible perquè l’art duri per sempre
Alcanar, Andorra, Menorca, Cadis, Barcelona, Madrid, Tarragona, Los Angeles, etcètera. Sigui on sigui, Ivan arriba amb el seu art arrabassador i no deixa el seu públic indiferent. La seva originalitat i perseverança us captivarà!
