Als anys quaranta va néixer el xocolate del senyor Benet a Tortosa, amb tanta il·lusió i amb tantes ganes que va llaurar-se un gran camí, i ho va fer tan bé que avui en dia el xocolate CREO no és només el xocolate de la família Benet, és el xocolate de les Terres de l’Ebre, el nostre xocolate. Cinta Benet, tercera generació de xocolaters de la família, ens ajuda a recordar la importància del passat.
Text: Carla Esteller Foto: Adolf Comes
Corria l’any 1940 quan els carrers de Xerta van començar a omplir-se d’una oloreta a xocolate per l’arrencada una nova empresa, Xocolates SyB. El senyor Josep Maria Benet Matheu, juntament amb el senyor Jaume Subirats Subirats, van aventurar-se en la comercialització de dos productes totalment diferents, xocolate i sabó, ja que en aquella època de postguerra ambdós productes eren de primera necessitat. Entre fer xocolata i destil·lar aromes els dos socis van poder tirar endavant l’empresa, però després de cinc anys el senyor Subirats va adonar-se que la seva vida no estava feta per al xocolate i tampoc per a viure a Xerta, així que va marxar a la seva ciutat natal, Barcelona.
Donada la situació, el senyor Benet va veure la seva oportunitat per a tornar a casa (Tortosa) i emprendre la seva pròpia empresa: Xocolates Benet. Aquesta nova fàbrica es trobava en un petit local situat a Ferreries, un barri de Tortosa. Ell era qui ho feia tot, portava la comptabilitat, feia de xocolater i també sortia a repartir. Després d’un temps, quan l’empresa es va asseure, va contractar un xocolater perquè l’ajudés, i la feina del senyor Benet va passar a ser la de comercial. Allí, el senyor Benet va començar a utilitzar el màrqueting com a forma de captar a més clients. En aquella època de postguerra tot anava molt racionat i mantenir una empresa no era una feina gens fàcil i un s’havia de reinventar. Amb una gran ment creativa i amb molta paciència va crear una col·lecció de cromos de jugadors de futbol, una col·lecció de contes per als més menuts de la casa i també una baralla de cartes.
Paral·lelament, als anys quaranta també es van crear moltes més empreses de xocolate, però la més coneguda va ser l’anomenada Xocolates CREO, fundada per quatre socis: el senyor Curelles, el senyor Romà, la senyora Esté i els germans Ortí (conjuntament amb totes les inicials, es forma del nom de CREO). Els tres primers eren capitalistes i van venir expressament des de Barcelona, en canvi, els germans Ortí venien de la Vall d’Alba i eren xocolaters. L’empresa estava situada a un edifici conegut com “la Lechera tortosina”. Allí feien de tot: xocolate en llet, en cruixent, en fruita seca, en aroma de vainilla, a la pedra, ratllats, etc. La Cinta ens explica: “feien torns de matí, tarda i nit. Ho sabem perquè quan joves porten a les seves iaies, dones que havien treballat a xocolates CREO, recorden les màquines, de l’horari que feien, si anaven a treballar de bon matí i sortien de tarda, si anaven a treballar de nit i sortien al matí molt prompte, se’n recorden de moltes coses”.
És cert que abans tot el que es comprava i es venia era producte de primera necessitat, “i el xocolate aparentment no ho era, podem viure sense xocolate tranquil·lament, però tenia un punt cultural molt fort, era una forma de celebrar”. Tot el que envoltava a celebrar alguna cosa es feia amb xocolate, ja que estaven vivint una situació de pobresa. Convidaven la família i els amics més propers a un xocolate a la tassa i així se celebrava una boda, un bateig, un aniversari, etc. Llavors, culturalment el xocolate s’associava a celebracions, i va ser així com el camí del xocolate va començar a obrir-se. La Cinta afirma que “quan obres un nou negoci, també mires una mica com respira la gent, què agrada i que no. Abans les modes es veien vindre molt més que ara. Quan ell va veure que la xocolata era un negoci que estava en auge, mon iaio s’hi va tirar de cap”.
L’any 1955 amaga un misteri, però per bé o per malament, els socis de CREO van decidir dissoldre la societat i vendre la marca. El senyor Benet, quan es va assabentar de la situació, sabia que aquella era la seva oportunitat per a ensenyar a tothom el seu xocolate. Així que amb el seu ímpetu i la seva visió de futur, va comprar la marca a través d’un tercer. “Ell el que comprava era el nom, ells ja tenien la fama feta. A partir d’aquí ell va deixar de produir amb el nom de xocolates Benet, va venir aquí al carrer Mas de Barberans on som ara en tota la maquinària antiga, i va començar a fer el xocolate amb el nom de CREO”, narra la Cinta.
Tot va ser un camí lleuger fins que va arribar la industrialització, quan van aparèixer les grans multinacionals, grans empreses de xocolate que produïen molt, en poc temps i barat. La Cinta ens manifesta la seva pena: “i contra això, mon iaio que era artesà, que ho feia tot amb la maquinària antiga, se li feia complicat seguir”. Així que la seva estratègia va ser deixar de produir tots els xocolates i només centrar-se en un, el xocolate a la pedra, perquè era el que no produïen les grans empreses. També va introduir el cafè a la fàbrica, allí on torrava els grans de cacau va començar a torrar els grans de cafè, va ampliar una mica la producció i va poder sobreviure en aquesta situació de canvi. De tota la resta de xocolaters, van tancar tots durant aquesta època, perquè la competència era molt dura i no podien seguir. En molt d’orgull la Cinta ens argumenta que “mon iaio va saber jugar les seves cartes molt bé, va saber reaccionar molt bé. Quan tens un negoci, costa molt separar el que t’estimes del que és bo per al negoci. I ell va decidir sacrificar alguns xocolates i introduir altres productes per a poder salvar la fàbrica. Va saber fer-ho bé i va saber fer-ho a temps, que això és el que ha estat la clau de tot”. Gràcies a la seva persistència com a empresari i xocolater, avui en dia, tothom pot gaudir d’un bon xocolate CREO. “El xocolate va ser la seva vida, ell no s’imaginava fora d’aquí”,ens afirma la Cinta amb un gran somriure.
La història no acaba aquí gràcies a ella, la Cinta, la neta del senyor Benet. Ell no era l’únic que no s’imaginava una vida fora de la fàbrica, la Cinta, igual que el seu pare, és feliç sabent que cada dia pot anar a la fàbrica i fer xocolate durant hores. L’equip de CREO “és de cinc persones. Tenim un comercial, Miquel, que porta tota la feina de despatx i després estem mon pare, l’Olga i jo, que fem lo xocolate. Des de fora la gent pensa que som un munt treballant, però som pocs. Nosaltres sempre diem que som petits, però que fem molt de soroll”.
Després d’haver estudiat publicitat i relacions públiques a Barcelona, va decidir que volia tornar a les seves arrels, i així va ser com va començar a fer un curs de pastisseria decantat cap al món del xocolate. Un cop acabat això, la vida li va plantejar la pregunta: “vols treballar a una gran empresa o a l’empresa familiar?”. Ella, tota divertida, explicava: “A sorpresa de mon pare, vaig triar treballar a la fàbrica. Ell no s’ho pensava perquè jo mai ho havia dit, però jo xalava molt treballant aquí perquè tenia molta llibertat”.
És molt curiós com un xocolate que pots comprar a Tortosa tingui el seu origen a Colòmbia i a l’Àfrica, però així és, ja que l’equip de CREO, a causa de la falta de maquinària, no pot formar part d’aquesta part del procés. Tot i això, quan els arriba el cacau comença lo bo. A partir de les fórmules que va deixar escrites el senyor Benet, la Cinta i la seva família es fiquen a la faena. El primer que fan és agafar el cacau i el fonen. El barregen amb farina (d’arròs del Delta i de panís), sucre (d’una mida especial, si no, no tindria la textura del vertader CREO), i una aroma, o bé vainilla o bé canella. Un cop tenen la massa, ho deixen 24 hores reposant per a anivellar els cristalls de la mantega de cacau i l’endemà ho pesen, ho fan en boletes, ho passen per la tabletejadora (que serveix per allisar-ho i que no apareguin bombolles) i després ho fiquen a una nevera per a solidificar durant uns 30 minuts i finalment emboliquen. La Cinta resumeix com és el procés a gran escala: “Cada setmana en una tarda fem dos tipus de massa que ens surten dos tipus diferents de xocolate, que al final són 270 d’una varietat i 530 d’una altra, que són aproximadament unes 800 tauletes. En dues tardes i dos dies ho tenim pràcticament tot fet”. I cadascun dels passos és fet a mà! No hi ha res més artesà que això!
POSSIBLE FINAL
Darrere la típica tauleta de xocolate de 200 grams que tot tortosí té a la taula un diumenge, trobem una gran història, una identitat, el naixement d’una marca, una família que segueix amb il·lusió, mantenint la tradició del xocolate com a punt cultural, sempre amb l’objectiu de compartir un xocolate per a celebrar.
Si voleu viure una experiència totalment immersiva de com CREO va néixer, podeu visitar la Cinta i la seva família al carrer del Mas de Barberans, 3, a Tortosa, i compartir una tassa del nostre xocolate.
