“No sé quin futur tindrà Porto Bello, però ho he d’intentar. Vull viure de la música i no ser un avi frustrat”
Text: Laura Vargas-Machuca · Foto: Música Global
Com et vas iniciar en el món de la música?
La meva mare era cantant, i gràcies a ella va contagiar l’amor per la música al meu germà gran, que és el bateria de Buhos. Ell realitzava els assajos amb els grups de música que tenia a casa del meu pare i jo m’amarava de música i art. Suposo que per això em trobo tan a gust; veia que la meva família gaudia envoltada de música i ha acabat a la sang. És un somni que vull viure.
Quina relació teniu entre els membres de la banda?
Cap i tota. M’explico, al grup estem el meu germà i jo, els altres músics han estat casualitats de la vida. Fos a través de coneguts o per mitjà de les xarxes socials, han acabat formant part de Porto Bello.
Comentes que comparteixes grup amb el teu germà. Què significa ell per a tu?
Tot i que som fills de pares separats i no ens hem criat junts, la música ens va unir. Tenim una relació molt maca, molt sana. És un millor amic, un mossèn amb qui confessar-se i un psicòleg amb qui fer teràpia. Compartim somnis i sang. Sempre dic que si no haguéssim estat família, hauríem estat millors amics. Els dos volem viure de la música perquè per nosaltres això li dona sentit a la vida. Hi ha un músic tarragoní que diu que “la felicidad sincera no moja, salpica”, aquesta és la meva filosofia. Pensa que vaig deixar de banda una feina estable per complir el meu somni, i tot i que no sé quin futur tindrà Porto Bello, ho he d’intentar. No vull ser un avi frustrat.
Per què aquest nom? Porto Bello.
Tot va començar amb el primer disc, que la música era molt variada. Vam visualitzar un port on la influència de músiques d’arreu del món coincidia. La veritat és que va ser un nom que ens va agradar molt i així el vam batejar.
Com et definiries?
Com un apassionat, boig, somiador.
Cançó a la qual li tinguis especial estima?
“La foguera”. La vaig escriure des de la tristesa, després d’una ruptura. Parla de quan en una relació cadascú està en un punt diferent i no porta enlloc. Vaig estar molt enamorat d’aquesta persona, però el meu somni valia més que l’amor per una parella. Suposo que no deixaria res per amor, perquè el meu amor és la música.
La cançó “Castellers”, que, per cert, té un videoclip molt maco, fa referència a la nostra cultura. Quina vinculació teniu amb el món dels castells?
El meu germà va ser casteller de la Colla Vella i jo de la Jove. Vaig ser casteller durant vuit anys i ho portaré sempre al cor, forma part de mi. Soc un friqui d’aquest món, no miro el futbol, miro castells. Aquesta cançó la vaig compondre en un dia, d’una tirada. Va tenir molt bona acollida al món casteller, de fet va ser amb la cançó que ens vam estrenar com a grup. Els castells són patrimoni de la humanitat, amb això ho diem tot.
Quins referents musicals tens?
McFly, The Beatles, Doctor Prats, Oques Grasses, Michael Bublé, Buhos…
Recordes la primera vegada que us vau sentir per la ràdio?
Va ser molt heavy. Era un somni, un somni que veiem complert després de molts esforços i anys de molt, molt, molt treball. Vam arribar a tenir números 1 a Ràdio Fórmula, és emocionant.
I què creus que us diferencia de la resta de grups?
La força de l’electrònica i l’energia del directe.
Què senten els teus pares quan veuen que dos dels seus fills estan complint somnis i fent-lo junts?
Els meus pares diuen que poden morir en pau. Estan molt contents perquè els nostres somnis s’estan complint. El meu pare ha plorat veient concerts nostres, i no és de llàgrima fàcil.
I per tu, que signifiquen els teus pares?
Ho són tot. Com més gran m’he fet, més amics han sigut. De petits pensem que són l’enemic i a mesura que vas creixent i madurant t’adones que tot ho fan pel teu bé. Ara els gaudeixo molt perquè la nostra relació s’ha acostat molt. Me’ls estimo a matar, faria qualsevol cosa per ells. La meva mare és inspiració i tendresa, el meu pare és seny, treball i constància Altafulla és casa. Els seus carrers m’han vist créixer. Soc qui soc per haver-me criat allà. El caràcter entremaliat, obert, graciós… Em ve d’allà.
Ets altafullenc. Què significa Altafulla per tu?
Altafulla és casa. Els seus carrers m’han vist créixer. Soc qui soc per haver-me criat allà. El caràcter entremaliat, obert, graciós… Em ve d’allà.
Pengeu molts reptes a les xarxes socials, el de la xancla, el del casc… D’on sorgeixen aquestes entremaliadures?
De TikTok. Ens encanta crear contingut. Ens ho passem genial fent-los i això fa que ens apropem als seguidors i que creem llaços entre nosaltres.
D’altra banda, també realitzeu sorpreses als vostres seguidors. Fins i tot us coleu a casa seva.
Sí, és una experiència molt bonica, molt gratificant. Amb l’ajuda dels seus familiars i amics entrem a les cases i muntem un concert al mig del menjador. Esbrinem quines són les seves cançons preferides i els regalem aquesta sorpresa. Pensa que són persones que venen a tots els concerts, que saben totes les lletres de les cançons i que s’emocionen amb nosaltres perquè ho senten com a seu. Sense ells, Porto Bello no tindria sentit.
Parla’m del futur. Projectes, metes, somnis…
Somio en poder viure de la música, aixecar-me cada matí i només compondre, compondre i compondre. Ser feliç i fer feliços als del voltant. Que Porto Bello arribi més lluny del que pugui imaginar i que sempre toqui de peus a terra.
