“Si mitjançant les lletres de les nostres cançons podem ajudar a algú, ens donem per satisfets. La música té un poder sanador”
Text: Laura Vargas-Machuca · Foto: Oliver & Viladoms
Qui és Gerard Berengué?
Gerard Berengué és una persona apassionada de la música des de ben petit. Quan tenia tres anys ja anava al conservatori, però he de confessar que durant l’adolescència vaig tenir un període de saturació durant el qual no volia saber-ne res, de la música. Més tard, va ser precisament ella, la música, qui em va servir com a refugi i la que avui dia em funciona com a teràpia de manera inconscient.
D’on neix aquesta passió per la música?
A la meva família no hi ha altres membres que siguin músics, però suposo que sento aquesta passió gràcies als meus pares. Van ser ells qui em van apuntar al conservatori i on vaig aprendre a tocar el saxo i la guitarra. He de reconèixer que el meu avi, en qui penso diàriament, tocava la trompeta i la bateria, potser aquest neguit em ve d’ell.
Com neix la idea de formar el grup de música Mosaic?
Un mes abans de la pandèmia vaig obrir-me un compte a Instagram per compartir la meva música, les meves històries i neguits. Però va ser just quan ens vam confinar que els astres es van alinear i vaig començar a tenir cert reconeixement. La pandèmia em va obligar a reinventar-me, feia directes, mostrava versions de cançons d’altres artistes i de la nit al dia es feien virals. Aquí vaig començar a ser conscient que alguna cosa passava, alguna cosa estava canviant. A finals del 2020 la discogràfica Global es va posar en contacte amb mi després d’escoltar una versió que havia penjat a xarxes d’una cançó de Miki Núñez. Llavors vaig conèixer el Roger i l’Adrià, els altres dos membres de Mosaic. De seguida ens vam adonar que teníem moltes coses en comú i compartíem la mateixa passió, la música. Va ser amor a primera vista, vam congeniar des del minut u.
Per què Mosaic i no un altre nom?
Vam estar cinc mesos pensant en quin nom ens identificaríem. Crec que la paraula mosaic explica perfectament el concepte del nostre projecte. Mosaic significa conjunt de peces que formen una imatge, i metafòricament, vam trobar que aquest nom era perfecte perquè cadascun de nosaltres i les nostres vivències són petites peces que ens han portat on som ara.
Quin significat té per a tu la música?
Diria que és un concepte de vida. Durant el meu dia a dia ho és tot, inclús quan dormo la música està present. En diverses èpoques de la meva vida m’he refugiat en ella, fins i tot la porto tatuada.
Si no fossis músic, què series?
Si no fos músic em dedicaria al món de l’audiovisual realitzant vídeos o a imitar veus. Soc fan del Polònia i el Crackòvia.
Referents musicals?
En tinc molts. Escolto tota mena de música al llarg del dia segons com em sento. Potser qui es repeteix més és precisament Miki Núñez, amb qui compartim discogràfica, i Nil Moliner. De fet, quan vaig començar a compondre cançons m’inspirava en ell, en les seves lletres, en l’estil de música.
Duet somiat?
Pujar sobre un escenari amb Nil Moliner seria complir un dels meus somnis. Tenim moltes coses en comú, per mi és un referent com a persona i com a artista.
D’on treus la inspiració?
Acostumo a escriure quan estic recuperant-me d’un moment trist. Escriure em serveix com a teràpia. Trobo la inspiració a qualsevol hora del dia, de fet, vaig passejant pel carrer i agafo el mòbil per gravar notes de veu amb noves propostes. Tinc el telèfon ple. Sempre estic maquinant coses noves, inspirant-me per cada racó, en cada vivència o persona que conec. Quan marxo a la muntanya i estic relaxat, amb la guitarra o l’ukelele, surten lletres molt bones.
Les vostres lletres li donen molta importància al tema de la salut mental.
Malauradament, vivim en un moment on les dades de malalties mentals i suïcidis entre joves van en augment. Personalment, pateixo ansietat i el fet d’anar al psicòleg m’ha ajudat moltíssim. Crec que quan parlem de salut mental estem parlant d’un tema que ens afecta
a tots en major o menor mesura. Tinc a molta gent al meu voltant que no va al psicòleg per mandra o per desconeixement; jo és el millor que he fet, és essencial per estar bé amb un mateix i amb la resta. Si mitjançant les lletres de les nostres cançons podem ajudar a algú, ja ens donem per satisfets. La música té un poder sanador, curatiu. És un refugi, és esperança, ens fa sentir acompanyats.
Somni per complir?
Molts! Però tocar al Palau Sant Jordi seria insuperable. El meu objectiu és arribar a la gent, per això faig música, perquè les persones se sentin identificades amb nosaltres i els ajudi a continuar endavant.
Com ha estat col·laborar amb La Marató de TV3 2022?
Des que tinc consciència a casa comprem el disc de La Marató. Amb els meus primers estalvis me’n vaig comprar un i el versionava i tocava sense parar davant de familiars i amics. Pensar que ara Mosaic té el seu propi espai dins del disc de La Marató 2022, és un privilegi, un somni complert.
Ets feliç?
Molt feliç. Continuaré treballant pel que m’agrada, donant sempre el millor de mi.
