ENDINSA’T EN LA HISTÒRIA I DESCOBREIX EN FAMÍLIA ELS CASTELLS DE LA RIBERA D’EBRE
Veniu a fer un viatge per la història i a conèixer llegendes de nobles i cavallers. Benvinguts a Miravet!
Fortalesa templera del segle XII, construïda sobre un turó que controla tot el territori i el riu Ebre, que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet. En bon estat de conservació, és un dels grans exemples del seu estil a l’Europa occidental. Es poden visitar les muralles i les diferents estances, com les cavallerisses, la cisterna, la cuina, el refetor, els magatzems o l’important església romànica. És gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
A sobre d’un penya-segat els àrabs decidiren establir el poble de Miravet, i coronat el cingle un important castell, convertit en fortalesa-monestir pels templers després de la seva conquesta el 1153. Construït sobre un poble iber i sobre l’antiga fortalesa musulmana, el conjunt dels segles XII i XIII està considerat com un dels millors exemples d’arquitectura romànica de transició, religiosa i militar, de l’orde del Temple, a tot Occident.
Fou la seu provincial dels templers a la Corona d’Aragó i entre 1307-1308 patí un llarg setge a mans de Jaume II. L’orde del Temple fou eliminada i el castell passà a mans dels hospitalers i senyors del castell fins a la desamortització de Mendizábal el 1835. El castell té un bon estat de conservació, tot i les nombroses guerres que han succeït (la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès, les guerres carlines i la batalla de l’Ebre), a més d’intents de demolició. Però el castell de Miravet ha superat aquests conflictes i avui dia encara podem veure’l en majestat, sent un dels monuments més visitats a les Terres de l’Ebre.
CASTELL DE MÓRA D’EBRE
Situat al nucli antic de la vila, el castell de Móra d’Ebre, datat del segle VIII, fou un dels castells més importants de la dreta del riu Ebre i una fortificació musulmana fins que va ser conquerit pel comte Ramon Berenguer IV el 1153. El mateix comte restà senyor del castell fins que el seu fill el donà a Guillem de Castellvell i als seus descendents, fent que generacions més endavant, i fruit de diversos matrimonis, anessin a parar a la baronia d’Entença.
El castell ha anat passant al llarg dels anys per diverses famílies (els ducs de Cardona, els castellans Medinaceli i Fernández de Córdoba), arran d’incorporacions a comtats, matrimonis amb altres llinatges i falta de descendents, fins a l’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1842.
Durant la història, el castell ha sigut escenari de setges, presó per a personatges rellevants, emplaçament durant la Guerra dels Segadors, casa palau per als Cardona, plaça militar a la Primera Guerra Carlina i dependències oficials de la Guàrdia Civil durant la Guerra Civil, que es va esfondrar quasi del tot.
Actualment en resten les muralles exteriors i dues torres, entre les quals destaca la torre fusellera, amb el Centre d’Interpretació de les Guerres Carlines. Té un perímetre d’uns 350 metres.
CASTELL D’ASCÓ
El castell d’Ascó, ubicat al punt més alt del poble, fou una de les principals places andalusines de l’Ebre català. Amb el seu hisn (castell) controlava les terres que s’enfilaven fins al Montsant (Margalef). Durant l’ocupació musulmana, Ascó era un poble actiu, farcit de traginers, comerciants que navegaven en llagut pel riu i pagesos que treballaven les terres fèrtils a la vora del riu. Amb l’ocupació cristiana, el castell no perd importància, i els templers decidiren crear-hi una comanda per la seva posició estratègica, amb un excel·lent control visual de les terres del voltant i del riu Ebre. Aleshores es creu que el castell s’amplià i es reforçà.
Del castell tan sols se’n conserven unes poques restes, de les quals en destaca la garita. Durant els segles d’ocupació musulmana va ser residència del valí de Siurana. A partir de la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer IV quedà en mans dels comtats catalans. Posteriorment, el seu fill Alfons el Cast, l’any 1182, cedí a l’orde del Temple el castell i les vil·les d’Ascó i Riba-roja. Els templers van ocupar el castell fins a la seva dissolució, el 1312. El castell d’Ascó també va patir el setge, ordenat pel rei Jaume II, que l’any 1318 va donar-lo a l’orde de l’Hospital.
Aquest orde va tenir presència a Ascó fins al segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la Guerra dels Segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Més endavant, a la Guerra de Successió, i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat.
CASTELL DE FLIX
El Castell Nou és un fortí edificat el 1874, en el decurs de la tercera carlinada, sota la direcció del mestre d’obres tortosí Gaetà Blanch Sebastià, i amb la col·laboració forçosa dels habitants de Flix i dels pobles del voltant. La fortificació va ser construïda al turó més elevat del meandre per tal de protegir un centenari pas de barca, el del riu de dalt, i no va caure fins al final de la guerra, després de ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, el 19 de juny de 1875.
Els liberals, sota les ordres del comandant Bernardo Iglesias, van ampliar el fortí afegint-hi la torre més gran i el mur de la façana que mira el riu, i el Castell Nou va disposar d’una guarnició fins a l’any 1885.
Els bombardejos a Flix durant la Guerra Civil van afectar greument l’estructura d’aquesta edificació. El fortí carlista es trobava mig enderrocat. Declarat com a bé cultural d’interès nacional, no va ser fins a l’any 2004 que l’Ajuntament de Flix va iniciar el procés de restauració per convertir l’edifici en l’equipament actual.
Foto: Jaume Boldú · Agraïments: Ajuntament de Miravet – Ajuntament de Móra d’Ebre – Ajuntament d’Ascó – Ajuntament de Flix
