La Ràpita no té por de mirar enrere. De fet, si sou dels que friseu amb les històries dels vostres avis i us preocupeu per saber d’on veniu… no us podeu perdre ‘Orígens’. Una celebració que ja ha arribat a la cinquena edició i que es converteix en un mirall del motor econòmic i social del municipi. Prepareu-vos pel viatge, obriu bé els ulls!
Si sentim el nom de la Ràpita, de seguida pensem en la mar. Si no hi heu estat mai, heu de saber que les Terres de l’Ebre amaguen racons plens de vida, de color i de natura. En aquest poble del Montsià hi trobareu un poble pesquer de postal. El món mariner defineix perfectament què és la Ràpita, però també els seus pagesos i ramaders. Precisament això és el que busca la festa Orígens. Fer valdre el treball i l’esforç de tots aquells que van impulsar el municipi a principis del segle XX. Un homenatge a les arrels i a tots, totes i cadascun i cadascuna de les persones que van suar de valent per tirar endavant. I quina és la millor manera de retre aquest homenatge als avantpassats? Doncs amb un bitllet per retrocedir en el temps i, durant tres dies, retornar als ‘Orígens’. El segon cap de setmana d’octubre és la data assenyalada per viatjar al passat. I tot això entra en escena des del barri del Xicago. Podreu tombar pels carrers i les places guarnides per l’ocasió, visitar les tavernes, el mercat artesanal i els escenaris, amb actuacions de tota mena.
La celebració ha anat sumant adeptes any rere any. Quan parlem de mirar enrere, volem dir que les famílies rapitenques es preparen, durant dies, per vestir la Ràpita d’estris i eines del camp i de la mar, així com de les vestimentes de l’època. Colors com el blanc i múltiples tonalitats de blaus omplen els carrers. De fet, alguns dels veïns no s’amaguen de reconèixer que per vestir-se d’època han regirat armaris i calaixos de casa els iaios. De fet, en alguns casos, arriben a vestir els més menuts de casa amb les robes del bateig de l’àvia, que encara guardava. Faldilles, bragues, camises blanques, faixes i espardenyes. Aquesta combinació es converteix en la indumentària de petits i grans.
Jugar a la morra
Si trepitgeu la festa Orígens us trobareu la canalla i els que ja no són tan petits jugant a la morra. Ho sabreu perquè cridaran números i els marcaran amb les mans. Un joc pensat per a dos contrincants. Un cara a cara en tota regla, que se serveix de l’habilitat del més ràpid, la seva capacitat de predicció, el càlcul i l’estratègia. Un passatemps que ha entretingut a generacions i generacions de rapitencs. Però aquest no és l’única competició que hi descobrireu. També tindreu l’ocasió de presenciar la tradicional cursa de sacs o la prova d’estirar la corda. Així mateix, tampoc no hi pot faltar la saltada popular de corda.
Un altre dels moments més esperats és la ‘Cagada del manso’. Consisteix a dibuixar una quadrícula a terra i en apostar en quin quadrat l’animal farà les seves necessitats. Després d’una espera, que sovint es fa llarga, l’ase treu el que porta dins i aquell que l’hagi encertat s’endú diversos productes de premi.
Representant l’ecosistema marí
Sota el mar, els calamars, les rajades, les galeres o les daurades són les protagonistes. En canvi, a la superfície, aquest univers el forgen els pescadors i els mariners. Per això, Orígens dedica bona part dels seus actes a representar diverses escenes relacionades amb la pesca. Una d’elles és la pesca tradicional al “rossegall”. Un ormeig de pesca que és cala des de terra o des d’una barca i que atrapa el peix per estirar-lo fins a terra. És aquí on deixen clar que són fills del Delta, del riu i de la mar. Una tasca que no seria possible sense la regata de muletes. I no hi pot faltar la cantada del peix a càrrec de Lluïset, lo cantador. De fet, els mateixos veïns del poble reconeixen que costa trobar un rapitenc que, en un moment o altre de la seva vida, no hagi fet vida al barri mariner.
A la vegada, el món agrícola també hi és present. Ja sigui amb la ‘batuda a pota’ de l’arròs o els treballs dins de l’hort, s’hi pot contemplar com era el dia a dia dels pagesos treballant amb ases i cavalls.
Aquesta festa cultural, d’identitat, no seria res sense la participació dels veïns de la Ràpita. Amb els pas dels anys, la celebració ha sumat entitats i particulars que permeten tenir ben present la història dels avis. Tampoc hi falta la música i la dansa. Us convidem a ballar jotes o, almenys, a aprendre’n. Si sou més d’escoltar, podeu gaudir de les cantades de rondalles. Un seguit d’activitats, oficis representats en viu i història viva que és possible gràcies a la dedicació de les famílies. De fet, des del mateix ajuntament –ens impulsor de la celebració– asseguren que cada vegada hi ha més participants que ja tenen dos o tres vestits, per anar- los combinant durant els tres dies de festa. Ja ho sabeu, prepareu-vos per submergir-vos en l’essència ebrenca en tots els sentits de la paraula.
