Valorar l’art continua sent una assignatura pendent al nostre país, i no serà per la falta de talent ni per les diferents propostes que els artistes locals enceten cada any.
La Núria Albà Alegret i en Lluís Soler Llambrich ho saben de bona tinta. Fa més de quaranta anys van emprendre el viatge de les seves vides quan es mudaren a Senan, Conca de Barberà, i deixaren enrere Vilanova i la Geltrú per iniciar un projecte de feina i de vida: dedicar-se en cos i ànima a la ceràmica. Defineixen Senan com un amor a primera vista, d’aquells que no pots oblidar encara que t’hi esforcis.
Instal·lar-se a Senan no va ser casualitat, ja que el germà d’en Lluís ja hi residia i després de conèixer el poble no van poder mirar enrere. Tot i que els inicis no van ser gens fàcils, la constància i l’esforç han portat a aquesta parella a poder
viure de la seva passió: l’art.
Molts són els quilòmetres que porten a les espatlles, i moltes les persones que admiren les seves peces i que esperen, ansioses, les seves exposicions. En Lluís és autodidacte, aprèn cada dia, fixant-se en les petites coses i cercant la inspiració en el mateix treball, en les vivències i en l’estat d’ànim. Mentre que la Núria, que sempre havia pensat que es dedicaria a l’ensenyança, té formació acadèmica i entén l’art com la llibertat, allò que li fa feliç i que li corre per les venes. S’emocionen quan contemplen peces d’altres autors, siguin pintures, escultures o arquitectures.
Les peces tenen ànima
Treballen amb tota classe de fang i amb la tècnica del rakú, originària del Japó i basada en la filosofia zen, capaç de realçar l’harmonia de les petites coses i la bellesa de la simplicitat. El seu creador, Tanaka Chojiro, als inicis del segle XVI, destinava les peces a la cerimònia del te, i gràcies a Bernard Leach, ceramista anglès, aquesta tècnica va arribar al món occidental. La pràctica d’aquest procés va obrir-lis, a la Núria i en Lluís, les portes a la resta d’Europa.
Al taller practiquen dos tipus de peces: la utilitària (plats, gots, tasses, gerros), i l’expressió íntima de cadascú. Reconeixen que les peces tenen ànima, que una part de la seva història marxa amb cada creació, i que aquesta està destinada a una persona en concret, només cal que es trobin. És el destí.
Molts són els països on les seves peces han estat admirades: Espanya, França, República Txeca, Lituània, Suïssa, Alemanya, Holanda, Gran Bretanya entre d’altres. A Senan disposen d’una exposició permanent annexa al taller de ceràmica, on es poden admirar i adquirir les seves obres i conèixer als autors.
Combinen la ceràmica amb una casa rural que regenten just al costat del taller, i que porta com a nom Ca la Nuri. Un lloc on gaudir de la natura i desconnectar de l’aldarull de la gran ciutat.
Crear art és un veritable regal
Creuen que el seu ofici no està valorat per la falta de sensibilitat i que l’art, malauradament, mai s’ha entès com a una prioritat. Demanen als pares i mares que s’inculquin aquests valors des de casa, que practicar esport està molt bé, però deixar anar la imaginació i crear art és un veritable regal que està a l’abast de tothom.
A les escoles s’imparteix l’assignatura d’arts plàstiques que ens permet expressar-nos i comunicar-nos d’una manera diferent, amb total llibertat i a través de diverses textures, colors, línies, formes, volums. Des que el món és món, les persones hem necessitat expressar els nostres sentiments mitjançant obres plàstiques que han donat pas a la creació de les diferents cultures i tradicions dels nostres pobles i ciutats. Exercitar el cervell, ser més creatius, utilitzar l’art com a medi transmissor dels nostres pensaments, de les nostres pors i les nostres inquietuds són només unes de les virtuts que l’art ens permet desenvolupar.
Lamenten que la tradició de la ceràmica s’hagi perdut a Espanya i que se’ls valori més fora, que dintre. Per això, en més d’una ocasió s’han plantejat marxar a viure a França, país que es coneixen amb els ulls tancats i que sempre els ha obert les portes.
Us convidem a passejar pels carrers, contemplar els edificis, visitar museus, exposicions i galeries, gaudir d’una tarda al teatre o al cinema, i sobretot, a tacar-vos amb pintura, fang o qualsevol material que us faci ser creadors d’art. Perquè l’art està allà on miris, està en aquell rellotge que tens al menjador i que mires cada cinc minuts, està en aquell plat tan bo que vas menjar-te el dissabte, en el terra que trepitges i en les poesies que un dia et van fer somiar.
